| HOME PALEOLÍTIC | HOME NEOLÍTIC | HOME ACTUAL | |||||||
| Nòmada. Caçador. Recol·lector. | Sedentari. Domesticador. Agricultor. | Civilitzat. Productor-consumidor. Tècnic. | |||||||
| Tot és de tots. | Molt és de pocs. | Desigualtats econòmiques. | |||||||
| La Naturalesa és una gràcia. | Res no és gratuït. Tot te preu. | Salaris-preus. Poder adquisitiu. Diners-objecte. | |||||||
| Es caça i es cull només el necessari. Es viu ecològicament. | S’acumula i es destrueix. Violació de la Naturalesa “per robar-li els secrets”. | Contaminació. Desequilibri. | |||||||
| Tenda col·lectiva. | Vivenda privada. (Domus  Domesticació). | Problema vivenda. Aïllament. Incomunicació. | |||||||
| Es viu comunitàriament | D e s i g u a l t a t |  | Amo-esclau, servent, treballador. La família-els altres. Home-dona. | Desigualtats socials. | |||||
| Pares-fills. | | Producte fabricat. Esclau domesticable. Assegura continuïtat familiar. | |||||||
| Individu-comunitat. | |||||||||
| Es viu a la Naturalesa. | | Urbis. Polis. Cives. |  | Urbanitat Política Civilització | Ciutats. | ||||
| S’aprèn a fer, veient. | Escola. Coneixements es venen. | Ensenyament. | |||||||
| Vells respectats. Transmissors saviesa. | Vells, valorats amb criteri d’utilitat. | Vellesa. | |||||||
| Comunitat respon dels necessitats. | Orfes i vídues. | Orfandat i viduïtat. | |||||||
| Bojos, sagrats. Respectats. | Bojos, endimoniats. Marginats. | Psiquiatria-antipsiquiatria. | |||||||
| Només la comunitat “representa” a la comunitat. | Representants, cacics, feudals, reis. | Líders, governants, partits. | |||||||
| Divinitat femenina (Magna Mater). | Divinitat masculina (Pater omnipotents).Banquet, per al “representant” “especialista”.Es compren els favors a la divinitat. |  | Idea de Déu. | ||||||
| Es convida la divinitat al banquet. | |||||||||
| Es regalen primícies a la divinitat. | |||||||||
REVOLUCIÓ NEOLÍTICA I CONSEQÜÈNCIES
Fa uns 10.000 anys. Final glaciació. Més deserts.
Migracions cap a rius i costes. S’estableixen.
AGRICULTURA.
DOMESTICACIÓ.
CERÀMICA.
Creixement demogràfic, de comunicacions, de coneixements.
| DIVISIÓ D’ACTIVITATS | ||||
 |  | |||
| Útils. Curt termini. Unidimensionals. Funcionalitat (Mite del geni a la botella). | Inútils. Llarg termini. Pluridimensionals. Bellesa. | |||
 |  | | Art. Festa. Joc. Imaginació. Contemplació. Mística. Amor. | |
| Marginació | ||||
| ESPECIALITZACIÓ. DIVISIÓ DEL TREBALL. | ||||
| ||||
| Perfeccionament tècniques. | ||||
 |  | |||
| Temps lliure. | Descobriments. | |||
 |  | |||
| Investigació. | ||||
| ||||
| ACUMULACIÓ PRODUCTES. | ||||
| El que jo he fet és meu. El que jo he fet no és teu. El que em sobra no és teu. No t’ho dono: t’ho canvio.  | PREU. |
Relació fraternal, amorosa Relació econòmica.
| Relació desigual: | | Inhàbil Feble Paleolític | | s’ENDEUTA envers | | Hàbil Fort Neolític |
PAGA amb treballs parcials. Desigualtat de condicions. S’agreugen diferències a la comunitat. Es trenca solidaritat tribu.
MONOPOLI MITJANS DE PRODUCCIÓ. El feble, incapaç ara de valer-se per si mateix, es VEN del tot: TREBALL A SOU i ESCLAVITUT.
L’Home, convertit en mitjà (com abans la Naturalesa, les bèsties, les plantes).
S’acumula. Es cull i es caça indiscriminadament. S’esgota l’entorn. Es va més lluny. Es ROBA i s’evita ser robat. Es lluita. ARMES per a matar homes.
Desconfiança. Enemistat. Tots contra tots. La força i el poder guanyen.
DIFERÈNCIES SOCIALS.
La DONA també ambiciona el poder i busca la seguretat que ofereix el cacic. Es trenca la solidaritat femenina, per aconseguir MARIT poderós. La dona s’ha venut. El marit l’ha comprada. Els fills de la dona són propietat del marit, quan descobreix que ell els ha fabricat. Cal estar segur de la paternitat. Dona, presonera.
HERÈNCIA.
Cal protegir-se dels lladres: PANYS I CLAUS.
Cal protegir-se dels necessitats: POLICIA (per un sou, estalvien al cacic la feina de defensar-se personalment).
| Cal protegir-se dels ENEMICS | | MURALLES FRONTERES EXÈRCIT (com els policies, però a la força). |
Per viure a la Urbis, cal URBANITAT.
Per viure a la Polis, cal POLÍTICA.
Per viure a la Cives, cal CIVILITZACIÓ.
La convivència es complica: calen LLEIS.
Per fer-les respectar, calen CÀSTIGS.
S’aplica mentalitat econòmica al delinqüent: “Qui la fa, la paga“. El càstig és el preu del delicte. Quan ha pagat, queda lliure del deute.
Els déus, que s’havien especialitzat en llocs, ara són deus dels llocs civilitzats, déus de les ciutats. El cacic manté els intermediaris, o es converteix en l’únic intermediari, o en descendent dels déus, o en déu.
Calen factures i registres de propietat: cal ESCRIURE.
Cal valorar i comptabilitzar els bens, i fer el cens dels “protegits” (de cara als impostos): cal COMPTAR.
Cal millorar les armes: METALÚRGIA.
Cal exportar i importar: CARROS i NAVEGACIÓ.
Cal facilitar les relacions comercials: MONEDES.
Cal estalviar morts entre els aristòcrates. Si la majoria acostuma a guanyar, val més comptar-los abans: VOT.
Aquest estil de vida comprèn un 1% de la Història de la Humanitat.
ELS “NEOLÍTICS” D’AVUI DIUEN QUE AIXÓ ÉS EL PROGRÉS, I HI HA “PALEOLÍTICS” D’AVUI QUE S’HO CREUEN.
Continua a la 2ª PART: LA REVOLUCIÓ PALEOLÍTICA