LES CRISÀLIDES
Hi ha una infinitat d’erugues que tenen la facultat de filar seda, que destinen a fins molt diversos, però que, en darrer terme, gairebé sempre és utilitzada per a prestar un servei a la crisàlide. En efecte: moltes erugues, en remarcar la proximitat de llur transformació nimfal, teixeixen un capoll dins el qual puguin passar tranquil·lament la més indefensa i la més delicada de totes les fases de llur vida […].
D’altra banda, són molt nombroses les crisàlides que van nues i sense la més petita protecció […].
Per bé que la crisàlide està mancada de tot mitjà de locomoció i que no té altra comunicació amb l’exterior que la dels espiralls de les tràquees, l’activitat interna en aquesta fase evolutiva és tan intensiva, o més, que en l’estat larvari. En el seu si han d’operar-se un munt de complicades transformacions histològiques, com ho suposa la destrucció de molts teixits i òrgans larvals i la neoformació d’altres que han de constituir els adults. L’insecte experimenta en aquest estat, tant per fora com per dins, una reconstrucció exigida per les diferències de forma i de costums entre l’eruga i l’imago. En la crisàlide tot es descompon i es liquida, per a endurir-se i recompondre’s ràpidament, amb un ordre i una arquitectura nous […]. La formació definitiva de tots aquests òrgans d’adulta van a càrrec d’unes cèl·lules anomenades discs imaginals, que ja són latents en l’eruga, però com que ella no els necessita, no es desenvolupen fins que el metabolisme de la crisàlide els desvetlla i estimula.
Si observem una crisàlide només superficialment, tot seguit constatarem que aquesta no presenta cap apèndix utilitari sobresortint, com serien potes, mandíbules, antenes, etc. […]. Mirada amb més atenció, i per la cara ventral, […] molts òrgans d’adult es veuen des de fora per primera vegada, la qual cosa ve a dir que és l’etapa que marca la gran crisi de la transformació.
[…] En aquest estat passen una temporada, que pot variar entre uns quants dies i dos o tres anys.
Cal tractar les crisàlides amb tota mena de miraments […].
J. Vilarrúbia, “Els nostres insectes”, vol. I, pàgs. 66-69.
Descontextualitzat per J. Mª Sans Serafini
Estiu, 1995