QUE DUIA LA 2ª PERSONA QUAN VA BAIXAR A LA TERRA,
DE PART DE LA 1ª, MITJANÇANT LA 3ª
(Deduïdes de la predicació i litúrgia
dels seus representants oficials)
1.00-PRECEDENTS
1.01- SITUACIÓ ETERNA
Tot té començament menys nosaltres, que som eterns. Però vosaltres sou creats, encara que des de sempre. Jo sempre t’estic creant, i tu em retornes en la 3ª persona. en un moviment continu sagrat de perichoresi, de circuminsessió. Som 3 persones distintes d’una sola naturalesa divina.
1.02- CREACIÓ
Després d’una eternitat fent plans, vaig crear el món en un instant, sense que em fes cap falta. Passats 11.350 milions d’anys, vaig fer la vida modificant una molècula, I 3.647 milions d’anys després vam posar ànimes en dos cossos que ja estaven a punt: van ser l’home i la dona, fets a imatge i semblança nostra, o sigui, persones amb memòria, enteniment i voluntat, com nosaltres.
1.03- PECAT ORIGINAL
Els hi vaig manar que fossin lliures, i els hi vaig posar una prohibició perquè s’ho poguessin guanyar, doncs tot ho tenien gratis. Temptats pels esperits puríssims pecadors (aquells del fracàs anterior) van triar també desobeir-nos. Com que som infinits per definició, la seva culpa fou infinita. La meva justícia infinita em va obligar a castigar-los al treball, al sofriment i a la mort, a ells, als tots els seus descendents, i als animals. Però com que el meu amor també és infinit, els hi vaig prometre que miraria d’arreglar-ho. Els qui segueixen els meus manaments, al morir els hi suprimeixo els sofriments i van a parar al si d’Abraham, una mena de sala d’espera del cel. Les ànimes dels dolents estan destinades a les penes eternes de l’infern, gestionat pels esperits malignes, que al món em combaten, però que allí m’estalvien una feina que em semblaria impròpia.
2.00- MISSIÓ
2.01- REDEMPCIÓ
3 milions d’anys després, he decidit que per fi es renti la taca, s’expiri la culpa, es pagui el deute. Però, quina víctima em podrien oferir els homes, que tingués valor infinit? Caldria que fos de naturalesa humana, per redimir la humanitat, però hauria de ser també de naturalesa divina perquè em fes el pes… O sigui que he triat una persona amb dues naturaleses, que uniré hipostàticament. I aquí és quan hi entres tu…Hauràs de néixer com a home, predicar i deixar-te sacrificar. Patiràs pel pecat original i per tots els pecats que han fet, fan i faran els homes, i moriràs crucificat. Estrenaràs el cel de les ànimes, et ressuscitaré la naturalesa humana i tornaràs aquí dalt tot sencer.
2.02- ENCARNACIÓ
T’he triat una mare verge, abans, durant i després del part. Com que puc i vull, he fet que no tingui el pecat original, però patirà com si el tingués. Per mitja de la 3ª persona, crearé 23 cromosomes amb les característiques pròpies del lloc, i tu aniràs a fer d’ànima del cos que s’engendrarà. Va contra les lleis de la naturalesa, però les lleis de la naturalesa les he fetes jo… A més, la intervenció és microscòpica…
2.03- COMPLIMENT D’ESCRIPTURES
Quan neixis seràs home, messies, Fill de Déu, Déu, rei, profeta, sacerdot i víctima, però en públic no en parlis fins als 30 anys. Llavors caldrà que comencis a complir les profecies del poble escollit. Per això hauràs de fer miracles. Per nosaltres és fàcil… Ressuscita algun mort i guareix algun malalt, no pas tots: es tracta que et vegin complir les escriptures. No deixis que et proclamin rei ni et casis, que ho complicaria molt… Com dirà un sant fundador, “el matrimoni és per a la tropa”, i la teva doctrina haurà de dirigir tropes, reis i matrimonis.
2.04- FUNDACIÓ I REVELACIÓ
El valor infinit del teu sacrifici em permetrà salvar els homes, salvació que consistirà en una indemnització eterna, després de morts, als qui hagin mort en gràcia. Aquesta es repartirà en forma de 7 sagraments que hauràs d’instituir, que no seran símbols, sinó signes sensibles i eficaços de la gràcia, que faran automàticament allò que signifiquen, en virtut de la acció realitzada. Però perquè la gràcia sigui adequadament administrada et caldrà fundar una Església. Comença per triar 12 representants, tots barons. Així espero que quedi clar per tota l’eternitat que les dones no et podran representar mai; elles tindran unes altres sagrades missions i submissions. Que mirin d’apropar-se al model de la teva mare: maternitat sense sexe.
Els teus seguidors, que s’organitzin com una monarquia electiva aristocràtica: els candidats elegeixen el cap suprem i el cap suprem elegeix els candidats. Però que no s’hi capfiquin, que en això i en tot el que sigui important, per malament que ho facin estarà ben fet, doncs tindran la nostra assistència. Si alguna cosa no lliga, és que és un misteri; si provoca massa dubtes, que en facin un dogma. Que s’inspirin en el dret romà, que s’instal·lin a Roma i que aprofitin les seves carreteres i victòries per escampar-se. Fes-els-hi saber aquestes instruccions, i que les prediquin. Els 10 manaments no caduquen; si et sembla, els hi resumeixes en dos o tres, però que consti que només és un resum.
2.05- RETORN
Uns dies després de ressuscitar, torna aquí dalt, que ja els hi enviarem la 3ª persona que els hi asseguri el manteniment. Fins que un dia jo digui prou! i s’acabi el món. Llavors, tots els cossos ressuscitaran i aniran a trobar-se amb les ànimes, per a bé o per a mal eterns.
———————————————————-
Blasfèmia? Irreverència?
Si en suprimís la ironia, mirés de dissimular les contradiccions, i rebaixés alguna afirmació, tindríem alguna cosa molt propera al que diuen que s’ha de creure per tenir fe. Recitat amb cantarella, mig a les foques i amb música d’orgue al fons, podria rebre el beneplàcit d’un amén del poble fidel.
Però a mi em seguiria fent l’efecte que si a la primera versió es prenia el nom de Déu en va, a la segona també.
Potser sí que totes aquelles afirmacions van néixer d’una vivència espontània, sincera, profunda, (fins i tot en contradicció a la creença oficial, que ho prenia com a blasfèmia…!); però en la mesura en què s’entronitzen les expressions, s’emmarquen les imatges, s’encarcaren les relacions, es patenten les idees, se solidifiquen els conceptes, s’estan matant les troballes, que es conservaran per sempre més en una dissolució de cloroform, omplint de cadàvers maquillats el Museu d’Història Sagrada. Llavors es pren per solidesa de la fe, la rigidesa de les estructures que l’empresonen.
Encara us ho puc dir d’altres maneres:
Els teòlegs de plantilla, d’ofici, amb destresa retallen, empalmen, ajusten i farceixen els termes religiosos rebuts, però els hi posen a tots anses, mànecs, empunyadures per poder-los agafar; són eines que es manejen, si cal s’esgrimeixen… Acoblades, el que foren íntimes subtilitats esdevenen màquines boterudes, màquines de durar…
…la festa culminava en el foc de la falla. Fins que les van fer de ferro, enormes, lluents, massisses, incombustibles. Pitjant un botó, els ninots treien foc pels queixals. Van perdurar, però es va acabar la festa…
L’esperança que es desvetlla cada primavera passava de religió en religió condensada en el misteri magnífic de l’ou. Regal amb missatge, nord enllà se’l trobava al bosc, embellit amb sanefes; aquí, la rodanxa solar d’una coca ensucrada li feia de pedestal. Era una gràcia que demanava l’esforç de participar-hi; allí, buscant-lo, aquí, demostrant que se sabia demanar. Passà el temps, i els ous foren de xocolata; uns amb pollet, d’altres sense. La coca va créixer en mida i en preu. Ara ja podia suportar el pes d’alguna joguina: un mico s’hi va fer fort, i l’objecte va quedar batejat i consagrat com a “mona de Pasqua”. Però el mico era només un pas en l’evolució, i es va transformar en una joguina de fusta, després de llauna, de plàstic, mecànica, elèctrica, electrònica… El pastís feia nosa, i va desaparèixer o es va independitzar. Fins que els padrins pràctics en van deduir el sentit profund: “Té aquests diners i compra’t el que vulguis”.
Aquest és la mena de seny utilitari dels teòlegs que manipulen la quintaessència de les afirmacions religioses, per tal d’eternitzar-nos-les.
J. Mª Sans Serafini
Pasqua, 1995